Alguns científics famosos

Galileo Galilei (1564-1642)

Galileo Galilei

Astrònom, filòsof, matemàtic i físic. Se li considera un dels pares del 'mètode científic'.

Es va interessar per conéixer les lleis dels pèndols, com es movien les llunes dels planetes i com s'atreien els imants.

Va inventar una bomba d'aigua, el millor telescopi de l'època i un bon microscopi.

Isaac Newton (1643-1727)

Va mantindre la idea que la Terra Girava al voltant del Sol en contra de l'opinió de l'època que era el Sol el que Girava al voltant de la Terra.

Per defendre les seues idees, va haver d'enfrontar-se a un procés judicial amb l'Església, havent de retractar-se públicament de les seues afirmacions.

Isaac Newton

Va ser físic, inventor, alquimista i matemàtic. Va realitzar nombrosos estudis d'òptica, descobrint, entre altres coses, que la llum blanca estava formada per diferents llums de distints colors. Va inventar un telescopi amb un fonament molt diferent dels coneguts en la seua època, que permetia veure els astres amb una més claredat d'imatge.

La seua principal aportació científica va ser en el camp de la Física. Va enunciar l’anomenada  'Llei de la Gravitació Universal' que estableix que tots els cossos en l'Univers s’atrauen seguint la mateixa llei.

També va enunciar el que hui es coneix com les tres lleis de Newton que constitueixen la base de la Mecànica Clàssica. 

Marie Curie (1867-1934)

Marie Curie

Química i física, va ser la primera dona professora de la Universitat de París.

Va començar investigant en equip amb el seu marit uns 'misteriosos rajos que havia descobert Becquerel. Anomenà radioactivitat al fenomen per mitjà del que determinades substàncies emeten els dits rajos.

Va aconseguir separar l'element que originava la radioactivitat en el mineral anomenat pechblenda: l'Urani.

Va descobrir altres elements radioactius com: el Tori, el Poloni i el Ràdio. Al treballar amb materials radioactius va patir nombroses cremades i es creu que va morir a causa de les seqüeles deixades per la radioactivitat.

Se li van concedir dos premis Nobel, de Física i de Química.

Juan Ignacio Cirac

Doctor en ciències físiques, començà investigant en l'institut d'Astrofísica de la Universitat de Colorado (EUA).

Juan Ignacio Cirac(1965- )

Des de 2002 és director de la divisió teòrica de l'institut Max-Planck per a l'òptica quàntica d'Alemanya.

Ell és un físic teòric, per la qual cosa el seu treball no consisteix a fer experiments. Ell mateix descriu el seu mètode de treball: «treballe discutint, llegint molt i amb llapis i paper. Faig proposades teòriques per a experiments i desenrotllament, junt amb els meus col·laboradors, de teories per a descriure sistemes quàntics».

Les seues investigacions han sigut decisives per a augmentar la velocitat dels microprocessadors dels ordinadors.

Va rebre el Premi Príncep d'Astúries  d'investigació Científica i Tècnica l'any 2006.

Font: Esta entrada és un derivat de MUÑOZ CALLE, J. et al.(2010)  'Què es el treball científic? (I)' El trabajo científico. <http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/3esofisicaquimica/impresos/curso_completo.pdf>
CC BY-NC-SA [Consulta: 20 de març de 2016]